diumenge, 24 de setembre de 2017

ESCRIURE PER RECORDAR

Escric per recordar ...

Des del dia que els avis em vàren regalar una Olivetti Lettera 12 que em va agafar la dèria d'escriure a màquina tots els caps de setmana i estius de l'adolescència, fins que a l'institut vaig descobrir l'art de mecanografiar tot cursant el superior d'administració. Se m'obria tot un món que fins aleshores només quedava limitat als dits índex de cada mà per teclejar les lletres i els polzes per pitjar l'espai. Ara tot tenia sentit, tot prenia força. Els deu dits treballaven desesperadament per imprimir al paper el text dictat als auriculars. Havia descobert el QWERTY, el teclat ja no tenia límits per mi, ara tot era omplir folis i més folis a tota velocitat amb el màxim de pulsacions possibles sense cometre errades ortogràfiques.

Acabada la FP encara vaig trigar a trobar una feina i per tant la màquina va quedar en l'oblid, dins la maleta, sota el llit de casa. Aleshores els ordinadors ja eren el present i més tard que d'hora en vaig adquirir un de senzillet, amb el dubte dels pares que erroniament pensaven que em dedicaria a jugar a marcianets com la majoria dels joves que tenien aquest giny a casa. Mai em van atreure els jocs de pc ni els videojocs ni les màquines escurabutxaques ni res que si assemblés, cosa bastant extranya en un jove de la meva edat que anés on anés amb la colla hi trobàvem totes les màquines possibles per deixar-ti els calers i la salut. 
Jo tenia clar que havia de conèixer el sistema de treball de l'ordinador que ja començava a substituïr la màquina d'escriure a totes les oficines i així ho vaig fer quan el pare em va demanar d'ajudar-lo a tirar endavant l'empresa familiar. Ara semblava que valorava aquella màquina per jugar que jo m'hi passava hores escrivint i fent factures, pressupostos i tot el que calia.

Ara, però això ja és història i aquella feina ja no existeix i la vida m'ha fet un tomb on em trobo treballant per altri en un sector totalment diferent però sempre teclejant el qwerty.

És en aquest moment, que puc organitzar millor el meu temps, que he decidit d'escriure per ser llegit, potser és molt agosarat, però estic disposat a intentar-ho, entre d'altres raons per que avui és més fàcil arrivar a més lectors, encara que sigui des de la virtualitat d'un petit blog personal.

Espero aviat penjar algun dels meus escrits, llegiu-me i ja direu ...

dimecres, 15 d’octubre de 2014

PRESENTACIÓ

ACTUALITAT

Des del curs passat podeu trobar-me a les aules de música de Premià de Mar i Argentona on ofereixo classes de trompeta a petits i grans.

Segueixo substituïnt als companys que així m'ho demanen, sobretot a les cobles.

Des d'aquest curs he entrat a formar part de la corda de Tenors del Cor Gospel l'Amistat de Premià de Mar, ja enyorava cantar en coral des de feia anys, espero gaudir força.

ELS INICIS
Vaig començar a tocar la trompeta als 14 anys amb en Manuel Del Águila, professor de trompeta, fiscorn i trombó, i en poc temps ja m'estrenava a la Cobla Premianenca.

LA MÚSICA, ELS ESTUDIS I LA FEINA

Compaginant l'institut, la música i la cobla, tant sols 5 anys després del meu debut a la plaça de l'ajuntament de Premià de Mar, el meu poble, un estiu em cridàven per entrar a la Cobla Ciutat de Cornellà, on hi vaig estar 13 anys i després acabar formant part de la Cobla Marinada 7 anys més. 

A finals dels 80 i principis dels 90 entro a formar part de la Coral l'Amistat de Premià de Mar com a Tenor, però ho deixo als pocs anys per dedicar-me de plè a la Cobla Ciutat de Cornellà.

Al 1998, i forçadament, ens veiem obligats a comprar l'empresa de construcció de maquinària de golf i jardí on treballava el pare i la tirem endavant juntament amb el meu germà i els treballadors fins al 2011 que la crisi ens va portar a tancar-la definitivament.

Durant tot aquest temps la meva vida ha estat plena d'audicions, concerts, balls vuicentistes, ballets tradicionals, festivals folcklòrics, aplecs ... tot un món d'experiències que m'han fet crèixer com a músic i persona.


Des d'aquí vull agraïr el haber conegut el que ha estat el meu mestre i amic l'Àngel Vidal, ell m'ha ensenyat a estimar la trompeta i la música en general.

Sempre m'ha agradat ensenyar i aprendre, la meva dificultat d'aprenentatge en vers la resta m'ha fet espavilar-me tot solet i no poder acabar estudis superiors, però trobo gratificant ajudar als altres, crec que cadascú té un ritme d'aprenentatge i cal respectar-lo, valorar-lo i potenciar-lo.

Els darrers anys he aprofundit en les tècniques de respiració mitjançant la pràctica del ioga i aplicant-les al dia a dia, fins i tot en la interpretació de la trompeta, això implica canvis positius i millores en la sonoritat de l'instrument així com la correcció de males o innecessàries postures, en definitiva, busco tocar amb més naturalitat i/o comoditat.


No he deixat les cobles, gràcies als amics i companys que sovint em criden per compartir faristol.

Durant gairebé 20 anys he format part de la banda de l'Agrupació Musical del Maresme, encara que de manera intermitent degut a compaginar feina i música.

I de tant en tant potser em trobeu a la secció de Trompetes d'alguna Big Band o a la contraportada d'algun disc com a col.laborador. 

A l'agost del 2012 em van contractar a la fàbrica tèxtil de Cabrera de Mar, BADA,SA.

Quan tinc oportunitat agafo la Pentax, el llapis, o el teclat qwerty i deixo anar la meva creativitat, no ho puc evitar ...



COBLA

Biografia

Haig d'agraïr la oportunitat que se'm va donar, ara farà 30 anys, de formar part d'una cobla, la Premianenca, i després la Ciutat de Cornellà i la Marinada, sense oblidar les altres on he estat i segueixo anant-hi de substitut (bolo). Totes elles m'han aportat el coneixement i l'aprenentatge d'aquest món tant nostre que és el de la Cobla i la Sardana.

La Cobla m'ha aportat molt tant musical com personalment. Amb ella he  viscut experiències molt interessants.

Tant sols per destacar-ne unes poques, recordar la participació als Jocs Olímpics 92 amb la fanfàrria "daliniana" dirigida per Carles Santos, tants i tants aplecs per Catalunya i alguns d'internacionals a Europa, ballades i concerts arreu de places, carrers, teatres i auditoris, la recuperada Sardana de l'Any del 2004 al Palau de la Música Catalana amb la Cobla Marinada juntament amb la Jovenívola de Bellpuig, i sense oblidar les grabacions de cd's, i darrerament la participació en la Cobla per la Independència en algunes audicions i al multitudinari Concert per la Llibertat.

Els darrers 4 anys he estat fent bolos amb les cobles Premià, Iluro, Sabadell, Ciutat de Terrassa, Lluïsos de Taradell, Ciutat de Cornellà, Sant jordi-Ciutat de Barcelona, Mediterrània, que des d'aquí els agraeixo la confiança.

Des d'aquestes línies voldria animar a tothom a conèixer i aprendre a estimar la nostra música de cobla i alhora el ball, la sardana, en definitiva l'expressió d'un poble.


divendres, 20 de juny de 2014

AUDICIONS


En les meves audicions infantils mostro la Trompeta alhora que faig un viatge en la història através de la música.

Convido a fer sonar la trompeta tot ensenyant-los les parts de l'instrument.

El conte és l'excusa per entrar en el món dels sons, per tant de la música.

Passem una bona estona compartint històries i música.



dimarts, 10 de juny de 2014

GRANS FORMACIONS

La música de banda, big band i simfònica és on podem compartir amb d'altres la música en gran format i alhora també ens ajuda a crèixer personal i musicalment.

Bandes i agrupacions on he col.laborat:

- Agrupació Musical de Cerdanyola

- Agrupació Musical del Maresme 

- Associació Musical Pau Casals - Mollet del Vallès

- Banda de Premià de Mar

Altres formacions:

- Big Band Argentona

- Big Band de l'escola de música d'Arenys

- Big Band de l'Aula de música de Badalona

- Big Band de l'EMMMataró

- Òrrius Jazz Orquestra

- Big Band de Vilassar de Mar








dilluns, 9 de juny de 2014

LA TROMPETA

Aquest instrument de vent metall m'acompanya i forma part de la meva vida des de que tinc tretze anys. No tot han estat flors i violes, però amb ell/a he experimentat tot un món de sensacions que ara sento la necessitat de compartir.

Com em va dir el meu mestre, Àngel Vidal, el primer dia que el vaig conèixer: 


"som els amics de la trompeta"


Actualment estic treballant en el primer llibre en Català que recollirà les reflexions dels grans trompetistes que amb els seus consells i experiència tant ens han encoratjat a seguir el camí en la interpretació de la música. Des d'Arban fins a Wynton Marsalis passant per Maurice André sense oblidar els nostres mestres més propers, tots ells formaran part d'aquest projecte personal que espero ajudi encara més a entendre aquest món nostre de la Trompeta.